Anna Alba, ballarina. La lluita per un somni

Anna Alba

La casa de l'Anna Alba es molt a prop de la plaça on hi ha la placa commemorativa a Joan Serra, a Sant Esteve de Palautordera. De fet una paret de La Fonda, on l'Anna viu i fa de cambrera ajudant a la família en el seu, poc, temps lliure, forma part d'aquesta plaça on es recorda al gran mestre i ballarí català, establert al poble de l'Anna des de feia molts anys i on va viure fins la seva mort “el mon de la dansa catalana està de dol” al Juliol de 2013. 

Carolina Masjuan

Les paraules del Joan, tant estimat i sempre present al municipi, van ser recitades en la presentació del acte: “El moviment el trobes dins, no el puc evitar, em sento moviment” deia ell. 

Anna Alba com Frida en el seu solo de contemporani.

Però no només la dansa es present en aquest municipi als peus del Montseny, moltes disciplines artístiques hi son representades: El Circ Cric amb Tortell Poltrona, la fotografia amb l'Anna Bosch, les titelles dels Marduix (Jordi Pujol va ser qui va fer de mestre de cerimonies), cineastes com Esteve Rovira, músics com Pau i Arnau Figueres, Lutiers com Joan Martí, escriptors com Eloi Vila, ballarins, es clar, com el Magí i la Joana Serra i tants d'altres.  Què deu tenir Sant Esteve que crea i atrau tant de talent? La llista es immensa en un poble tant petit i que a més te un teatre amb una aforament de més de 300 localitats que quasi es feia insuficient el diumenge per donar cabuda a tants que volíem donar suport a l'Anna Alba per ajudar-la a materialitzar el seu somni d'esdevenir ballarina professional. 

Tothom hi era, i, es clar, la seva família emocionada. Parlant amb la seva mare, ens recordava com l'Alba va arribar en aquest mon, quan ja amb dos fills no s'esperaven ampliar la família, però l'Anna va aparèixer just quan s'havia redecorat la cambra i quadres de ballarines adornaven el capçal del llit. Semblava estar predestinada. 

L'Anna emocionada al final del acte

Fa uns mesos, l'Anna va passar una audició per entrar en una reconeguda escola de dansa contemporània a Copenhaguen, la Contemporary Dance School, l'escola més prestigiosa de Dinamarca en aquesta disciplina. S'hi pot estar tres anys, passats els quals la mateixa escola ja la presenta a les companyies on creu que hi pot encaixar més bé. Un somni per l'Anna que l'únic que vol es ballar, cada cop millor i fer d'això la seva professió. 

Sant Esteve es va bolcar en pes i també la seva escola de dansa actual, la del Jove Ballet de Catalunya de Mataró, que porta la Marta Bustamante, la seva mestre, on l'Anna s'ha fet, adquirint tècnica i també on ha crescut com a artista. 

Però l'Anna va començar amb la dansa al seu poble, primer, quan era molt petita, al Tot Dansa de la Marta Pérez per seguir durant nou anys al Petit Pas de la Mònica Espàrrach.

Tant Tot Dansa com també l'escola Adagi de Valls, es van sumar al Jove Ballet de Catalunya per l'esdeveniment del diumenge i alumnes de totes elles ens van oferir un espectacle de dues hores, on moltes disciplines diferents de dansa hi van tenir cabuda, des del clàssic fins al contemporani, passant per balls de carrer o el claqué i fins i tot una ballarina titella ens va captivar amb la seva sensibilitat i delicadesa. 

La part clàssica va obrir l'espectacle amb el pas a dos de Giselle, ballat per l'Anna i el Carlos López, un ballarí company seu que, ell, es vol dedicar al clàssic i que marxa cap a Basilea on seguirà la seva formació. Dona la casualitat que fa poc es va compartir a les xarxes una entrevista que li van fer al seu poble i que enllacem aquí. L'altre peça clàssica, La Filla del Faraò, en aquest cas un solo, també ens la va ballar l'Anna. 

L'Anna i el Carlos al assaig de Giselle
Foto: Alfons Bosch

Amb l'Anna, marxa també una altre companya, la Núria Gallego. Talent català obligat a emigrar ja que aquí hi ha molt poques possibilitats de trobar feina, en canvi, a fora, com molt bé va comentar Esteve Rovira -director de cinema que també va lluitar pel seu somni d'esdevenir cineasta i que a més treballa a Televisió de Catalunya TV3- son molt valorats i integren les millors companyies del mon. 

L'Esteve va parlar de Canadà i Hamburg (nosaltres precisament de l'Aleix Martínez i els altres catalans que triomfen al regne del aclamat John Neumeier ens n'hem fet ressò moltes vegades al nostre blog i acabem de publicar sobre Horitzons, l'espectacle que l'Aleix va presentar just el dia abans a Barcelona) però es que a les millors companyies del mon n'hi ha de ballarins catalans, al Royal i al English Ballet de Londres, al Royal Ballet de (precisament) Copenhague, Stuttgart Ballet, Ballet de Zurich, HET National Ballet de Amsterdam, Teatre de Praga.... Tenim una llista de quasi 100 ballarins nostres ballant a fora. Es va parlar de fer un programa de Televisió fent-se ressò d'aquest fet. Tant de bo arribi a bon port, ja que es poc conegut del públic en general i els nostres ballarins ho mereixen. 

L'esforç es immens, hores i hores de feina i sacrifici, d'ells però també de les famílies i no està valorat aquí quan a fora ho es tant i ells ho son tant. 

L'Anna a la Filla del Faraò. Foto: Alfons Bosch

I el que ens aporta la dansa en totes les seves variants ens ajuda molt i en tants aspectes! ja sigui essent simplement per la seva bellesa, un bàlsam pels nostres esperits en aquests temps tan convulsos, com en qüestionar-nos situacions, o desenvolupant el nostre sentit crític, com també millorar el nostre estat d'ànim, per que sí, per la joia de veure ballar, per l'emoció de vibrar amb un jovent talentós que ens vol fer, i ens fa, alhora, gaudir amb ells, com va ser el cas del passat espectacle. 

L'Anna, el Carlos i la Núria feliços
a la cloenda

Amè, bonic, divertit, dues hores que van passar volant, de dansa entusiasta i entusiasmant. Com alguns comentaven, ja ens en podeu oferir cada diumenge a la tarda que comprem abonament! 

Evidentment el nivell d'ensenyament de les escoles es molt alt per això surten tants i tan bons ballarins. El Jove Ballet de Catalunya, amb seu a Mataró, es un referent des de fa molts anys. Ja la mare de la Marta, la Madó, va fer una escola de la que van sortir grans artistes i ara les seves filles amb les seves escoles (la Norma Bustamante segueix amb la de la Madó), continuen formant a un jovent que ja varem veure quin nivell tenen des de ben petits. Sense oblidar l'escola local, el Tot Dansa, centrada en d'altres estils de moviment però amb alumnes que també ens van admirar, amb una fantàstica coreografia, pel seu dinamisme, salts impossibles i excel·lent coordinació. Un gran bravo a tots, escoles i ballarins. 

En acabar, una gaita va començar a sonar i en Christopher Carnie, un escocès establert a Palautordera i professor a Tot Dansa, va dirigir un ball típic d'aquesta terra, que els catalans tant estimem, amb tots els ballarins participants dansant junts al escenari, acompanyats pel públic entusiasmat picant de mans. 

Un vídeo amb la trajectòria de l'Anna, que la va emocionar profundament, va cloure l'acte. L'Anna, senzilla, humil, però amb el talent dels grans artistes, no podia quasi parlar, però no li calia, havia fet el que més bé sap fer, ballar i ja estava tot dit. Ens havia emocionat i tots teníem clar que triomfarà. 

S'ha creat un crowdfunding al que animem des d'aquí a tothom a participar. Qualsevol petita ajuda fa un gran bé, i “mica en mica s'omple la pica” així que so-m'hi, tots, mica en mica, per l'Anna!! 

Versión en castellano aquí